"No et volíem fer patir
Tu tranquil·la, tu vés fent
Que sempre puguis vestir
D'aquesta màgia innocent"
Mentre viatgi a bord del miracle
No hi haurà res més trist, res més covard
Que enganxar-se amb tentacles
A una farsa on la pena no s'estila o ja fa tard
Perquè no la vull trobar
Jo pensava que seria possible passar de puntetes per la veritat
I somiar-la perquè no la puc pensar
Ara sí que no hi ha cura, perquè ja se m'ha instal·lat
El meu refugi és la cançó
El meu mirall són els concerts
L'autocensura perd visió
Si em captures al descobert
Mentre viatgi dins de l'absència
No hi haurà qui m'ajudi a composar
La buscada perfecta cadència
El meu cos es limita a ressonar
Perquè sóc un recipient
Una caixa on la música vibra insistent i em demana des de fa temps
Que m'escolti, que jo sóc l'eternitat
I dins la meva carcassa hi cap la immensitat
En la pell dins de l'aigua i el vapor flotant
Ressona la immensitat
En el cos més volàtil, en la mort també
Ressona la immensitat
I ressono perquè sóc un recipient
Una caixa on la música vibra insistent i em demana des de fa temps
Que m'escolti, que jo sóc l'eternitat
I dins la meva carcassa, i dins la meva carcassa
Hi cap la immensitat
En la pell dins de l'aigua i el vapor flotant
Ressona la immensitat
En el cos més volàtil, en la mort també
Ressona la immensitat
En els camps de roselles, en els rius de lava
Ressona la immensitat
Com un eco inaudible, sense espai ni temps
Ressona la immensitat