Assentiré de grat, car només se'm donà D'almoina la riquesa, la riquesa d'un instant Si podien, però, durar La llum parada, l'ordre clar Dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats La nostra llengua, el lent esguard Damunt de cada cosa que he estimat! Voltats de por, enmig del glaç De burles i rialles d'albardans Hem dit els mots que són la sang D'aquest vell poble que volem salvar No queden solcs en l'aigua, cap senyal De la barca, de l'home, del seu pas L'estrany drapaire omplia el sac De retalls de records i se'n va Sota la fosca pluja, torb enllà Pels llargs camins que s'esborren a mar Voltats de por, enmig del glaç De burles i rialles d'albardans Hem dit els mots que són la sang D'aquest vell poble que volem salvar Assentiré de grat, car només se'm donà D'almoina la riquesa, la riquesa d'un instant