Res pitjor que ser el teu tast Després de tot el que hem passat. Res millor que ens aferrem A ser qui som, però junts i ferms. Res pitjor que ser tirat Sabent que ja ens hem estimat. Res millor que ens coneguem I tal com som ens acceptem. Quedarem malmesos del cor I el deix caòtic de l'amor. Sortirem il·lesos del risc De creure'ns forts en aquest encís. Decidiré per mi mateix, Descansaré de l'estimat stress Que em fa sentir com un de més. Allà on jo vaig no hi ha tresors, Ni sentiments pels quals lluitar Dins després de la mort Ni oposicions per ser qui som. Res pitjor que ser ninot Cabut com borinot. Res milor que ens estimem I amb senzillesa ens respectem. Desperta el rellotge Del laberint ferotge. T'assetja, contempla Tot pas!