Decebut de fe de pau M'omplo el cor amb la gebrada, Que és tan freda i intermitent Que se'm gela la mirada. Impregnat de sentiment Compto estels sota la fosca. Miro atent i fixament, I veig les llunes que s'acosten Tan somrients i amb els rostres contents. Tan versemblants i amb els rostres tan blancs. Decidit, sortit del cau Com un talp que no s'amaga, Veig les coses com a tal I no tantejo la jugada. He desat l'avorriment En una barca que s'enfonsa. Abduït pels pensaments Veig les llunes que s'acosten Tan somrients i amb els rostres contents. Tan versemblants i amb els rostres tan blancs. I que ens acaronen I ens alliten dins un niu Blanc, net, calent i sec. A poc a poc ens gronxen; Miro el teu somriure i rius, I em distrec contemplant i emotiu.