El Pep era un noi jove camí dels 29 Vivia a casa els pares i es quedava sol Això li permetia tenir un cotxe nou Amb festa el cap de setmana ell ja en tenia prou Però arriba el fatídic i els pares del Pep són morts Amb el sou no paga la hipoteca i els banquers li prenen tot I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit I per l'aire pensa: "mira que sóc tonto, per què no he llençat al banquer?" O millor, per què no he robat aquest banc? O millor, som-hi a rebentar tots els bancs Preparem-ho bé ♪ Ell sempre pensava que si currava prou A casa mai faltaria un bon plat de brou La vida hipotecada i mirant com plou I sense assabentar-se que ell es cau al pou I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit I per l'aire pensa: "mira que sóc tonto, per què no he llençat al banquer?" O millor, per què no he robat aquest banc? O millor, som-hi a rebentar tots els bancs I ara ets tu el que pensa, tanca la finestra i no facis mai com el Pep El futur és ara, si vius a casa dels pares hem de transformar el present Pensa-ho bé, la solució és a les mans Mira-ho bé, escopeta de canons retallats (Bang, bang)