Tancat a casa la major part del temps
No sóc amant de llepar. No tinc déus
Ni pensaments de tenir-me en cap cas
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus
El meu treball el demostre com puc
I tant com puc, em done tot a ell
Millor, pitjor, el judici ja és vostre
I amb l'ofici, arribaré a ser vell
Llavors veurem quina retribució
Em tocarà en tant que jubilat
Si dic això, és perquè com he dit
No sóc amant de llepar un sol dit
Jo sé que vaig amb les meues cançons
Saltant històries, saltant situacions
Ara dic groc, i després passe al verd
Sé que és difícil seguir-me l'explicat
Per tant, per tots, em vaig a presentar
Jo ací explique a la meua manera
Uns fets, un temps, una estima, una idea
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso
Per a uns pollet, per a altres una fera
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta
Si com he dit al bell començament
Sóc dels qui resta a casa el major temps
No és pas per boig, ni per sentir-me estrany
És per el dubte. I dubte molt companys
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quan m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteix: jo parle del meu temps
Estime el viure d'un colp ja per a tothom
♪
Tinc un partit i una ideologia
Dic el que dic sense cap covardia
Però també sé el preu de tot això
Més tard o d'hora m'arribarà sentència
Car no interessa, qui no llepa amb paciència
M'aïllaran, dient que m'he aïllat
Diran o diuen que ja sóc acabat
No pense pas donar-me per guanyat
Mentre com jo no m'empasse la porga
D'aquells que creuen que tot està tan clar
Respecte això amb tot el meu respecte
Admire artistes, admire comediants
Però jo sóc jo, i no em puc deslligar
De mi mateix poc més puc explicar
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso