Ai! De bo, no res! De mal, cabassos! De feina, plens. De béns, escassos. Ai! Volguts per molts Que volen guanys. Serem la clau Que els obre els Panys. Ai! I un cop oberts, Ens deixaran Que fem rovell Al seu clauer Fins que ens morim: Ai! I, si pot ser, Sense ser vells. Que la vellesa Porta tristesa I una dispesa Que minva els guanys. Ai! De dolç, estranys. D'amarg, companys. Pensant en cel Infern tindrem. Ai! I ací a la terra Quan ens morim Als fills deixem, Amb l'esperança Que facin ells El que no hem fet.