El circ ha començat.
S'obre el teló del circ de la gran mentida
Que han alçat un dia més als carrers dels oblidats,
Els oblidats que es passen mitja vida naufragant,
Creuant els mars de la seua soledat,
La soledat que viu de fer equilibris als carrers
Sense res més que la vida que li han pres,
Com aquell pres que escriu cançons d'amor a les parets
Per somniar un món sense carcellers.
El circ ha començat
S'obre el teló del circ de la gran mentida
Que han alçat un dia més als carrers dels silenciats,
Els silenciats que engreixen les misèries de l'estat,
D'uns grans lleons, de la seua dignitat,
La dignitat que espera entre els pallassos del poder
Fent malabars amb els propis sentiments,
Els sentiments que es moren a les portes dels bordells,
Dels domadors, dels somriures presoners.
Però a les nits dels nostres barris
Han tornat a sonar
Les velles cançons de guerra
Que havíem oblidat.
Al Gran Circ dels Invisibles
No podrem escapar
Però avui hem pres
L'humil decisió de lluitar.
El circ ha començat.
S'obre el teló del circ de la gran mentida
Que han alçat un dia més als carrers dels oblidats,
Els oblidats que es passen mitja vida naufragant,
Creuant els mars de la seua soledat,
La soledat que viu de fer equilibris als carrers
Sense res més que la vida que li han pres,
Com aquell pres que escriu cançons d'amor a les parets
Per somniar un món sense carcellers.
Però a les nits dels nostres barris
Han tornat a sonar
Les velles cançons de guerra
Que havíem oblidat.
Al Gran Circ dels Invisibles
No podrem escapar
Però avui hem pres
L'humil decisió de lluitar.
El circ ha començat