M'enlairo com un pardal Deixant el vèrtic reposar a terra I quan menys era el meu pes Jo més pujava, més m'enfilava. Se m'ha empetitit el jo I el tot creixia entre els meus braços. Se m'ha empetitit mon ànsia De bracet amb ma ignorància Amunt... Ole Volant, volant he vist Que eren mentida les lleis dels homes. Volant, volant he vist Que eren veritat les cançons de dones. Volant, volant he vist Que s'esvaïa tota frontera. Volant, volant he vist Que en la tristesa hi ha un puntet de guerra Que l'aire és la companyia I el foc vol sabiduria I l'aigua amaga la vida I la terra amb la panxa crida I al seré m'enganyo el sóc ara I el riure i el plor són germans I l'odi, pes mort dels grans, Dels capgrossos fa capsigranys Amunt... Volant, volant he vist Que eren mentida les lleis dels homes. Volant, volant he vist Que eren veritat les cançons de dones. Volant, volant he vist Que s'esvaïa tota frontera. Volant, volant he vist Que la galàxia és amb tecnosfera, Que tot flota amb desig D'acostar-se i atraure els altres Que no em passa res d'estrany, Que no li passi a una estrella llunyana, Que sóc un tresor preciós Com la sardina i la marihuana, Com l'olivada, Com el vent que em pentinava, Que si volo amb els ulls oberts Veig un miracle aquí, en cada passa. Amunt... Sempre amunt ...