Em desperto al matí, primer raig de llum. La teva mirada ja és ben lluny d'aquí. Encara em queden records aquí, Aquells instants que jo vaig poder sentir. Oh no. Només em queden imatges guardades ben endins. Només petits miratges que no se esborrar de mi, Només les teves paraules, em ferien més feliç, I sé que per molt que t'allunyis, tu sempre hi seràs. Que per moltes tempestes que hi hagi, Que el vaixell no s'enfonserà, mai. Miro al horitzó, sé que tu ets allà I per molt que vulgui no hi podre arribar, I per molt que m'acosti tu t'aniras allunyant. Només em queden imatges guardades ben endins. Només petits miratges que no se esborrar de mi, Només les teves paraules, em ferien més feliç I sé que per molt que t'allunyis, tu sempre hi seràs. Que per moltes tempestes que hi hagi, Que el vaixell no s'enfonserà. No se si m'escoltes, no se si vindràs, Però vull que sàpigues que el meu cor hi ha un racó, Que mai t'oblidarà. Només són tempestes I sé que per molt que t'allunyis, tu sempre hi seràs. Que per moltes tempestes que hi hagi, Que el vaixell no s'enfonserà. No se si m'escoltes, no se si vindràs, Però vull que sàpigues que el meu cor hi ha un racó, Que mai t'oblidarà.