Lluny queden aquells dies on tot era tant clar
Carregant com formigues el pes de la felicitat
Moltes nits d'insomni abraçats en aquell banc
Intentant que no mori la lletra malsonant
I ja no sé què fer
Per esborrar-te del paper
I crido mai
La història us explicarà
De com tu i jo ens vam conèixer
Entre núvols de cendra, tot cantant
Espantant les pors
I jo creia que érem immortals
Fins que vas treure aquella arma
Que amagaves sota el vestit
El dia que vas voler acabar amb mi
Brutes són les paraules
En dies com avui
Pluja sense paraigües
Ferides que no es poden cosir
Imposible viure sense el teu somriure etern
Pensar no em fa més lliure
Sóc esclau del moment
I ja no sé què fer
Per esborrar-te del paper
I crido mai
La història us explicarà
De com tu i jo ens vam conèixer
Entre núvols de cendra, tot cantant
Espantant les pors
I jo creia que érem immortals
Fins que vas treure aquella arma
Que amagaves sota el vestit
El dia que vas voler acabar amb mi
I crido mai
La història us explicarà
De com tu i jo ens vam conèixer
Entre núvols de cendra, tot cantant
Espantant les pors
I jo, creia que érem immortals
Fins que vas treure aquella arma
Que amagaves sota el vestit
El dia que vas voler acabar amb mi