Ja són les tres quaranta-tres,
I segueixes mirant-me com si res
Però vull aguantar la respiració.
Els teus ulls són de color carbó,
La teva llengua no, no vol compasió.
Provoca'm i mira'm,
Que no penso perdre el control.
I fés-me uh,
Com abans millor.
I paralitza a la mascota refregant(?) però amb amor.
Que ha mantingut,
Fins i tot pots matar
és com una arma que explota,
és electricitat.
He caminat per llocs on coneixia,
He explorat records que no sabia,
Que he mantingut.
Ja no sé on vaig,
Ja no sé ni el què faig.
Ja són les tres quaranta-tres,
I segueixo mirant-te com si res
Però vull aguantar la respiració.
Els teus ulls són de color carbó,
La meva llengua no, no vol compasió.
Provoca'm i mira'm,
Que avui vull perdre el control.
I fés-me uh,
Com abans millor.
I paralitza a la mascota refregant(?) però amb amor.
Que ha mantingut,
Fins i tot pots matar
és com una arma que explota,
és electricitat.
He caminat per llocs on coneixia,
He explorat records que no sabia,
Que he mantingut.
Ja no sé on vaig,
No sé ni el què faig.
I fés-me uh,
Com abans millor.
I paralitza a la mascota refregant(?) però amb amor.
Que ha mantingut,
Fins i tot pots matar
és com una arma que explota,
és electricitat.
He caminat per llocs on coneixia,
He explorat records que no sabia,
Que he mantingut.
Ja no sé on vaig,
No sé ni el què faig.