No se ven be com explicar, Un sentiment que de petit Creia que era ximpleria Que tan sols sorgia En histories i llegendes Que escoltava embadalit. I creia que no sentiria Però ara veig que no es així, Els anys mhan fet mes feble I ara soc mes vulnerable, I es que ja no hem resisteixo A la teva mirada. Que jo per tu li robaria a la lluna, Tota la llum, Illuminant els teus desitjos Per encendrels a la nit, Quan amagats del mon I refugiats entre llençols Ens proposéssim trobar el paradís. I ara veig que això es real, Que no es mite ni ficció, Un sentiment inevitable Que sem fica dins del cos, I em fa somriure cada instant, que recordo tant. Moments viscuts pels que hem rigut fins a plorar, Que hem gaudit fins el final, Hi hem marcaré, Com un tresor els guardaré Al fons del cor per recordar-los quan tu estiguis lluny I et necessiti. Que jo per tu li robaria a la lluna, Tota la llum, Illuminant els teus desitjos Per encendrels a la nit, Quan amagats del mon I refugiats entre llençols Ens proposéssim trobar el paradís.