Passa la nit i amb ella la fresca que porta l'hivern I la roba estesa es vesteix amb el vent Com un estel que ha caigut a la neu Després d'estar-se alguns anys en un arbre penjat Amb un niu al seu costat Ningú el va fer caure mai ni ell tampoc volia baixar ♪ Passava l'hivern i continuava amagat a la neu Ningú va veure'l quan queia amb el vent i gairebé no se'l veu Però arriba algú i sembla que veu aquell dibuix gravat a l'estel Tant temps després I va entendre que ja fa alguns anys quan el pare va dir Mira Jan aquest vent se l'ha endut més enllà Tindràs un de nou quan l'anem a comprar M'he fet gran tinc família i treball Ja no jugo amb estels vora el mar Que no vaig saber pas com trobar-te ara fa uns anys! I et deixaré on has estat aquests anys amagat M'enfilaré per posar-te allà dalt on t'han estimat tant Però un cop de vent s'emporta l'estel i surt volant Ell resta dret sense fer res més que moure la mà Tot desitjant Que et reculli algun nen despistat Que t'escrigui el seu nom a les mans Però que no es cansi mai de jugar amb estels vora el mar Amb estels vora el mar