Potser ara l'aire crema, el teu rostre és massa fred
Són aquestes mans obertes i aquests dits mirant al cel
Ara crema tant la vida, tinc les mans fetes d'acer
Pesen tant per la consciència de saber que no fem res
Potser amb el puny jugaves a tisora i a paper
Potser amb el puny jugaves a tisora i a paper
Però jo mai no l'apretava
I avui canviem de rumb, canviem de ment
Canviem els ulls, mirem la gent, et miro i sento que podem
Les mans al cel, el cor batega al ritme
Les mans al cel, i em sento cada cop més lliure
Les mans al cel, i sento a cada pas la màgia
Que corre dins meu, la màgia que ara em fa mirar-te
I sentir ben dins tot el què hem fet
I és que encara ens queda tant per fer!
Que l'aire ja no crema, el teu rostre ja no és fred
Són aquestes mans obertes i aquests dits mirant al cel
Ara entenc millor la vida, i és que no em serveix de res
Si la visc "pensant en dir-te", si la visc "pensant en fer"
No som res sense nosaltres
Si no som qui volem ser, cridarem a qui no escolti
I amb les mans al cel
Avui canviem de rumb, canviem de ment, canviem els ulls
Mirem la gent, et miro i sento que podem
Les mans al cel, el cor batega al ritme
Les mans al cel, i em sento cada cop més lliure
Les mans al cel, i sento a cada pas la màgia
Que corre dins meu, la màgia que ara em fa mirar-te
I sentir ben dins tot el què hem fet
Les mans al cel, el cor batega al ritme
Les mans al cel, i em sento cada cop més lliure
Les mans al cel, i sento a cada pas la màgia
Que corre dins meu, la màgia que ara em fa mirar-te
I sentir ben dins tot el què hem fet
Queda tant per fer!
Queda tant per fer!
I és que encara ens queda tant per fer!