La paciència no ha estat mai lo meu fort però a força d'impacientar-me He après que el temps de cada rellotge és diferent. Que els minuts no poden pas avançar-se, Que l'espera només desespera si S'entropessa sempre en la mateixa pedra. Que la lentitud dels segons és directament proporcional A la falta de confiança en lo batec del món. La paciència és regar una planta Respectant lo seu procés de creixement, Com la fruita només cau en terra quan ja ha madurat. La constància d'una gota fa més que la força d'una onada I la pluja a cada terra cau diferent. Que la lentitud dels segons és directament proporcional A la falta de confiança en lo batec del món. Tot i que aprengue a tenir més paciència No per això deixaré de trobar-te a faltar. En conseqüència he decidit ser comprensiva amb la meua impaciència, Al cap i a la fi me fa companyia mentre t'espero. Que la lentitud dels segons és directament proporcional A la falta de confiança en lo batec del món, lo batec del món Mentre t'espero...